Diu la llegenda, que el nom d'aquesta manera de preparar la carn prové del pintor Vittore Scarpazza, al que també se'l coneixia com Carpaccio. Aquest pintor venecià era deixeble de Gentile Bellini i va ser un gran paissatgista de Venècia del segle XVI. Diuen que era aficionat a menjar carn crua tallada en làmines gairebé transparents.
Però el moment en majúscules va ser quan un cuiner italià va utilitzar la recepta.
Arrigo Cipriani va ser el fundador de l'emblemàtic Harry's Bar de Venècia. Afegint una mica de teatre a la història, diuen que Cipriani va crear el plat quan una nit de molta clientela se li van acabar les existències de carn fresca i va haver de recórrer a la congelada. Se li va acudir tallar-la a làmines molt fines per dissimular el gust de la carn crua.
Sembla ser que el plat va agradar molt i els comensals el van voler felicitar i li van demanar com es deia el plat. Cipriani, que admirava els pintors venecians, va improvisar i li va donar el nom d'un dels seus favorits: Carpaccio.
Això ja ho havia fet amb un cóctel ja emblemàtic del local, el Bellini, un altre pintor venecià i mestre de Carpaccio.
Espero que us hagi agradat la història i això m'ha fet venir ganes d'obrir un nou apartat a les receptes, la dels Carpaccios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada